En el texto a continuación, desmonta punto por punto los argumentos torticeros y las falsedades esgrimidas para iniciar la cacería contra mi persona, por la ya 'famosa' camiseta satírica sobre el 'azote político' de Rita Barberá.
Si estiguérem en un país democràtic normal, cap diari seriós s’haguera atrevit a traure en la seua portada un article tan inconsistent i surrealista com el que va publicar el Levante-EMV, amb el títol Un asesor de Compromís luce una camiseta en la que azota a Rita Barberá.
En ell, s’acusa a l’assessor del Grup Municipal de Compromís per València, Giuseppe Grezzi, de violència de gènere pel fet d’haver publicat una foto al seu perfil de Facebook amb una samarreta que mostra un dibuix que el representa a ell mateix pujat a una bicicleta com “azote” de l’alcaldessa de la ciutat de València, Rita Barberà (perseguint-la amb un fuet).
Si estiguérem en un país democràtic normal, cap representant polític del partit en el govern de la ciutat, com ara el president del PP de València, Alfonso Novo, haguera gosat demanar la destitució immediata de Grezzi, considerant que el fet descrit “suposa un acte vexatori i humiliant per a les dones", afegint que pot "fins i tot considerar-se masclista i incitador de la violència de gènere". Sent així, la obligació del senyor Novo i del PP valencià hauria de ser fer arribar immediatament aquestos fets als tribunals competents.
Si estiguèrem en un país democràtic normal, qualsevol mitjà de comunicació o representant polític, tindria també la obligació de conèixer el significat del concepte violència de gènere. Segons la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció integral contra la violència de gènere es tracta de “la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els qui siguen o hagen estat els seus cònjuges o els qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència”.
Si anem més enllà i ampliem el significat, un tant restrictiu en la llei, de violència masclista, aleshores podríem considerar també qualsevol acte que atemptara contra la dignitat, la llibertat i els drets de les dones pel fet de ser dones, en funció de eixa històrica posició desigual de poder entre els sexes. En el assumpte que ens ocupa, no té res a vore el sexe de l’alcaldessa, haguera sigut indiferent que fora dona o home: la seua presència a la samarreta té a vore amb el seu càrrec polític.
També en qualsevol país democràtic normal, s’acceptaria la sàtira política amb normalitat, és a dir qualsevol creació (text, il•lustració, representació...) l’objecte de la qual siga la censura agra, mordaç o la posada en ridícul de qualsevol protagonista de l’àmbit polític. Estem encara lluny d’eixe país, però de cap manera renunciem a aconseguir-lo.
És per això que ens correspon lluitar i denunciar la indecència i la ignorància, la mala fe, d’aquesta persecució política cutre cap a la nostra formació, que sembla que comença a posar nerviós no només al Partit Popular.
I, per descomptat, recolzar sense fissures al nostre company Giuseppe Grezzi. Si no accepten la crítica i les noves formes d’activisme polític (més perilloses per als que s’aferren al poder per la seua horitzontalitat, visibilitat i viralitat) que es dediquen a un altra feina. Les formes despòtiques i opaques de fer política ja no són acceptades per la societat del segle XXI.
Isabel Lozano
No hay comentarios:
Publicar un comentario